Eines de l'usuari

Bicicleta

De EduWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bicicleta.png

 
La bicicleta és un vehicle de transport personal de propulsió humana, és a dir pel propi viatger. Els seus components bàsics són dos rodes, generalment del mateix diàmetre i disposades en línia, un sistema de transmissió a pedals, un quadre metàl · lic que li dóna l'estructura i integra els components, un manillar per controlar la direcció i un seient per seure.
El desplaçament s'obté en girar amb les cames la caixa dels pedals que a través d'una cadena fa girar un pinyó que al seu torn fa girar la roda del darrere sobre el paviment. Tipus de bicicletes segons la seva estructura La bicicleta plegable permet plegar en un o diversos punts la bicicleta disminuint així el volum que ocupa. Aquest tipus de bicicleta està dissenyada perquè, quan aquesta no estigui en ús, pugui adquirir una forma que ocupi menys espai, ja sigui per tal d'emmagatzemar-la] o per transportar-la. El fet de poder doblegar-la fa que sigui més fàcil de transportar i desar. Gràcies a això, es pot tenir a casa o a la feina, es pot combinar el seu ús amb el transport públic o es pot endur en autocaravana, amb vaixell o en avió amb més facilitat que una bicicleta tradicional. Cada novetat tecnològica en el món de les bicicletes ja ha estat provada pel cap baix fa cent anys i, com prova, tenim el velocípede, que existia en una forma així durant els anys 1880 se'n podia desmuntar la roda gran i plegar el quadre per allotjar la bicicleta en una bossa específica.
La bicicleta tot terreny està destinada a l'àmbit esportiu a terrenys salvatges, per la qual cosa la resistència de les seves parts és un punt principal i també l'és la protecció de les seves parts al llot i la terra. Compta amb diverses relacions de transmissió per adaptar el pedaleig a les condicions del terreny. Esports practicats amb ella són el Cross-country, l'Enduro, el Freeride i el Descens.
Bicicleta de carreres, les carreres de bicicletes professionals són un dels esports més durs del món. La bicicleta de carreres, comunament conegut com una «bicicleta de carretera», està dissenyada per a la velocitat, una batalla curta, angles de seient i frontals molt verticals, un eix pedaler alt, molt poca curvatura de la forquilla i la lleugeresa és important Així mateix, el mànec té dissenys particulars segons el tipus de competició perquè el ciclista adopti posicions aerodinàmiques.
El BMX és una versió del motocròs sobre bicicleta. Aquestes són de mida més petita que les normals (les rodes tenen un diàmetre de 20 polzades), cosa que permet major acceleració i control. Hi ha dues modalitats: carrera i estil lliure. Té el seu origen a Califòrnia (Estats Units) als anys 70 i els primers Campionats del Món es disputaren el 1993.
El tàndem és un tipus de bicicleta en la qual pot pedalejar més d'una persona. El ciclista que va davant és qui controla la direcció i les marxes del tàndem. Els altres ciclistes es limiten a pedalar conjuntament. N'hi ha per a diferents nombres de persones, encara que la més comuna és per a dues persones.
El tricicle (o quadricicles): El tricicle és una bicicleta de tres rodes especialment indicada per a aquelles persones que tinguin problemes de coordinació i/o equilibri. Igual que la bicicleta genèrica, es propulsa amb els peus i es dirigeix amb els braços. Segons els models, es poden molts accessoris que s'adapten a les necessitats específiques de l'usuari: sistemes de control de tronc, manillars especials, manillar suplementari perquè, en cas necessari, l'acompanyant pugui ajudar a dirigir el tricicle, etc.
Les bicicletes per a discapacitats. N'hi ha de diversos tipus segons la discapacitat de l'usuari: handbikes per a gent amb discapacitat en les cames, tàndems per a cecs, tricicles per a discapacitats amb problemes de coordinació i equilibri, quadricicles per a discapacitats psíquics.
La bicicleta reclinada o recumbent en anglès, és un tipus de bicicleta molt baixa en la que el ciclista adopta una posició més còmoda però també més aerodinàmica, per la qual cosa en terreny pla o favorable és més veloç que la bicicleta clàssica, pedalant amb el cos quasi en posició horitzontal respecte del terra. La roda davantera acostuma a ser molt més petita que la part del darrere. El seu cost és molt elevat perquè s'acostumen a fer per encàrrec a mida del ciclista. En alguns casos, està coberta per un carenat que acostuma a ser de fibra de vidre.
La Bicicleta estàtica o per a exercicis: És una màquina d'exercicis amb un disc que s'acciona mitjançant uns pedals i amb un sistema de fricció, la força del qual es pot regular per simular pendents. Habitualment disposa d'un mesurador de velocitat i un de quilometratge. Els més sofisticats tenen comptador de pulsacions i fan càlculs estimatius de les calories gastades durant l'exercici a més a més de registrar les dades en una memòria.

Enllaços
  • edu3.cat
  • edu365.cat
  • xtec.cat