Eines de l'usuari

Cinema

De EduWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

El cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895, gràcies als inventors del projector cinematogràfic que foren els germans Lumière. "L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotat" va ser un dels seus primers films muts on l'efecte d'una locomotora que semblava sortir de la pantalla va ser enorme.
El 6 d'octubre de 1927 succeí un fet revolucionari per a la història del cinema: començava a parlar! "El cantor de jazz", d'Alan Crosland, deixava escoltar a l'actor Al Jolson cantant.

ELS GÈNERES CINEMATOGRÀFICS:

EL WESTERN: El western clàssic té com a escenari els espais oberts i salvatges de l'Amèrica de 1860 i 1890, i hi reflecteix amb grans plans generals l'epopeia dels colons en la seva particular “conquesta de l'Oest”, així com la lluita entre la civilització i els indis salvatges. Els protagonistes eren colons, indis, pistolers i xèrifs.

LA COMÈDIA: Divertir el públic i fer-li oblidar la realitat més quotidiana amb humor ha estat un dels objectius més celebrats i rendibles del setè art. Des dels inicis ha estat un dels gèneres més apreciats pel públic. Hi ha un cinema còmic que es basa en el gag i en personatges amb un comportament exagerat, i una comèdia més elaborada, amb diàlegs brillants i enginyosos.

EL MUSICAL: A partir dels anys 40, les coreografies, la banda musical, els decorats i el vestuari van fer del musical un gènere plenament cinematogràfic. Els actors i les càmeres es movien amb total llibertat, la narració combinava els diàlegs amb els diàlegs cantats i el ball esdevingué un dels elements essencials d'aquests films.

EL CINEMA NEGRE: La realitat de la societat americana, després de la Primera Guerra Mundial, el problema de l'atur, el crac del 29, la Llei Seca va marcar l'aparició d'un gènere que reflectia de manera crítica la violència i la corrupció en què es trobava immersa la societat. Els personatges eren gàngsters, policies, polítics corruptes, mafiosos i detectius privats que vivien sempre al límit.

HISTÒRIES D'AMOR: Durant anys 20 van rodar-se històries d'amor romàntiques, però també històries apassionades.

CINEMA DE TERROR I FANTÀSTIC: Éssers fantàstics, malignes o monstruosos omplen la filmografia del terror i han sabut mostrar en la pantalla l'estranya atracció de l'home per tot allò sobrenatural i irracional. Cal destacar l'aportació d'Alfred Hitchcock, al qual es deu la creació d'un cinema de terror molt més subtil, però també més inquietant: el terror psicològic, amb personatges que amaguen la bogeria sota una parença normal. L'aparició del gore és més recent, una derivació del gènere de terror en el qual abunda la sang. El cinema de terror ha trobat un dels millors aliats en l'ambientació, el maquillatge, els efectes especials, la música i també els contrastos que s'han obtingut mitjançant la il·luminació.

CIÈNCIA FICCIÓ: Els cineastes han pres com a referència les obres literàries, els descobriments científics i tecnològics i han intentat reflectir en els films mons imaginaris i futurs, criatures extraterrestres i també el present real o fictici amenaçat per enemics exteriors o interiors, tot plegat amb l'ajuda de trucatges, maquillatge, efectes especials... per tal d'aconseguir l'espectacularitat que caracteritza el gènere

DIBUIXOS ANIMATS: Han evolucionat de forma espectacular gràcies a l'ús d'efectes especials i programes informàtics cada vegada més sofisticats. Aquest gènere va ser impulsat per Walt Disney amb la incorporació del so i el color i la realització de pel·lícules amb una durada més llarga. En les últimes dècades s'han obtingut avenços extraordinaris que han fet possible l'actuació conjunta de personatges de dibuixos animats amb actors reals.

TIPUS DE GUIÓ:

GUIÓ LITERARI: És com una novel·la, però amb els diàlegs, la veu en off i la descripció de les situacions en què es mouen els personatges. Normalment està dividit en dues columnes verticals, la de la dreta per als diàlegs, i la de l'esquerra amb les indicacions de situació, ambientació... quan ja s'ha elaborat el guió literari pot fer-se el guió tècnic.

GUIÓ TÈCNIC: És aquell on es detallen les característiques de cada pla, escena o seqüència, a la vegada que s'hi precisen la posició, la inclinació i moviments de la càmera, els decorats i els vestuaris, la música, els sorolls i efectes especials... Es divideix en tres columnes: la de l'esquerra per als detalls tècnics, la del centre per als diàlegs i la de la dreta per a la part que correspon a la banda sonora. Alguns directors han arribat a dibuixar el desenvolupament de la història pla rere pla, com si es tractés d'un còmic: és el que els americans anomenen story-board, molt útil per explicar a l'operador de càmera com ha de ser cada pla. En el cinema modern es treballa generalment amb els guions literaris ja que normalment es deixa un cert marge per a la improvisació.

De vegades el punt de partida no és un guió original, sinó una obra literària o una peça teatral; llavors es parla d'un guió adaptat.


HISTÒRIA DEL CINEMA:

Pre-cinema:

L'èsser humà s'ha preocupat sempre per captar i representar el moviment. Els primers espectacles en públic amb projecció d'imatges animades van ser les representacions amb ombres.
Al segle XVI trobem la precursora de la fotografia: la cambra obscura que permetia la projecció d'imatges externes dins una cambra fosca.
Un segle després la llanterna màgica va ser la precursora de les sessions de cinema. Els firaires viatjaven amb les seves llanternes deixant bocabadats els espectadors.

Al llarg del segle XIX tot un seguit d'inventors construeixen aparells que cerquen produir la il·lusió del moviment. En moltes sales de diversió es van instal·lar els anomenats Kinetoscopes d'Edison, caixes que contenien una sèrie de bobines que permetien veure una pel·lícula individualment.

El naixement del cinema. l'Època muda:

Es considera que el cinema va néixer oficialment el28 de desembre de 1895. Aquell dia, els germans Lumière, van mostrar en sessió pública els seus films als espectadors del Salon Indien de París. En un dels seus primers films: "L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotat", l'efecte d'una locomotora que semblava sortir de la pantalla va ser enorme.

Però el públic va começar a cansar-se perquè sempre veien pel·lícules sobre fets quotidians. Va ser la màgia i la imaginació d'un altre home: Georges Mèlies, que va salvar el cinema d'acabar com un invent més. Ell va fer realitat els somnis de les persones, en inventar-se la ciència ficció.Com que les pel·lícules eren mudes, uns rètols enmig de les escenes anaven explicant l'acció o els diàlegs.

La dècada dels anys 20 va ser l'època daurada del cinema mut americà: espectacle, grans actors, diversitat de gèneres...Va destacar el cinema còmic amb actors com Chaplin, Keaton. Lloyd...

Enllaços
  • edu3.cat
  • edu365.cat
  • xtec.cat