Eines de l'usuari

Clave (ritme): Diferència entre les revisions

De EduWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
m
 
Línia 1: Línia 1:
En la música cubana, i en particular en les seves variants més tradicionals, es diu clave als patrons rítmics específics (que s'executen en l'instrument homònim) i a les regles subjacents que governen aquests patrones. La clave guia i amalgama tots i cadascun dels instruments (veus incloses), existint una correspondència obligada entre el ritme de la clave i el ritme dels instruments harmònics i melòdics. Quan aquesta correspondència no es dóna (és a dir, la clave és mal tocada o està fora de lloc) es parla de clave travessada, muntada o creuada.  
+
En la música cubana, i en particular en les seves variants més tradicionals, s'anomena '''clave''' als patrons rítmics específics (que s'executen en l'instrument homònim) i a les regles subjacents que governen aquests patrons. La clave guia i amalgama tots i cadascun dels instruments (veus incloses), existint una correspondència obligada entre el ritme de la clave i el ritme dels instruments harmònics i melòdics. Quan aquesta correspondència no es dóna (és a dir, la clave està mal interpretada o està fora de lloc) es parla de clave travessada, muntada o creuada.  
  
== <u>'''Estructura'''</u> ==
+
== '''Estructura'''  ==
  
----
+
La frase rítmica de la clave consta de dos [http://ca.wikipedia.org/wiki/Comp%C3%A0s_%28m%C3%BAsica%29 compassos] de dos temps cadascun, i es divideix en dues parts: una forta (de tres cops) i una feble (de dos cops). Hi ha diversos tipus de claves: la ''clave del son'' i la ''clave de rumba'' són de les més utilitzades, per la seva facilitat d'adaptació a tot tipus de melodia i ritme.
  
----
+
== '''Clave del son'''  ==
  
La frase rítmica de la clave consta de dos [http://ca.wikipedia.org/wiki/Comp%C3%A0s_%28m%C3%BAsica%29 compassos] de dos temps cada un, i es divideix en dues parts: una forta (de tres cops) i una feble (de dos cops). Hi ha diversos tipus de claves: la clave del son i la clave de rumba són de les més utilitzades, per la seva facilitat d'adaptació a tot tipus de melodia i ritmo.
+
La clave del son s'usa en el son, el son [http://ca.wikipedia.org/wiki/Montuno montuno], la guaracha i altres ritmes i és la columna vertebral de la [http://es.wikipedia.org/wiki/Salsa_%28g%C3%A9nero_musical%29 salsa]. Presenta aquesta estructura:  
 
+
== <u>'''Clave del són'''</u>  ==
+
 
+
----
+
 
+
----
+
 
+
La clave del son s'usa en el son, el son [http://ca.wikipedia.org/wiki/Montuno montuno], la guaracha i altres ritmes, és la columna vertebral de la [http://es.wikipedia.org/wiki/Salsa_%28g%C3%A9nero_musical%29 salsa]. Presenta aquesta estructura:  
+
  
 
La primera part, o antecedent, és forta i consta de 3 cops, la segona part, o conseqüent, és feble i té 2 cops. A aquesta disposició se l'anomena "3-2", i és comú en la salsa d'estil més romàntic. També es poden invertir els compassos, en una clave "2-3", present en els temes de salsa estil "[http://ca.wikipedia.org/wiki/Mambo mambo]".  
 
La primera part, o antecedent, és forta i consta de 3 cops, la segona part, o conseqüent, és feble i té 2 cops. A aquesta disposició se l'anomena "3-2", i és comú en la salsa d'estil més romàntic. També es poden invertir els compassos, en una clave "2-3", present en els temes de salsa estil "[http://ca.wikipedia.org/wiki/Mambo mambo]".  
  
Els noms "3-2" i "2-3" van sorgir fora de Cuba, per ajudar els intèrprets. Una peça pot començar d'una forma i després canviar a l'altra. El son cubà té els seus orígens en el [http://es.wikipedia.org/wiki/Danz%C3%B3n danzón], que al seu torn deriva de la forma rondó de la música clàssica europea, de manera que en algunes parts els percussionistes havien d'acomodar els baqueteos per igualar el canvi en el fraseig rítmic, o bé, agregaven compassos per mantenir la direcció de la clave. Soneros i rumbers com Arsenio Rodríguez o Ignacio Piñeiro eren de la tradició de sempre mantenir la direcció de la clave, sense creuar-la.  
+
Els noms "3-2" i "2-3" van sorgir fora de Cuba, per ajudar els intèrprets. Una peça pot començar d'una forma i després canviar a l'altra. El son cubà té els seus orígens en el [http://es.wikipedia.org/wiki/Danz%C3%B3n danzón], que al seu torn deriva de la forma rondó de la música clàssica europea, de manera que en algunes parts els percussionistes havien d'acomodar els baqueteigs per igualar el canvi en el fraseig rítmic, o bé, agregaven compassos per mantenir la direcció de la clave. Soneros i rumbers com Arsenio Rodríguez o Ignacio Piñeiro eren de l'opinió de mantenir sempre la direcció de la clave, sense creuar-la.  
 
+
== <u>'''Clave de rumba'''</u>  ==
+
  
----
+
== '''Clave de rumba''' ==
  
La clave de rumba, també anomenada clave negra, es diferencia de la clave de son en només un temps. Apareix en els tres estils principals de [http://es.wikipedia.org/wiki/Rumba rumba] (guaguancó, columbia i yambú), en la conga, així com en la timba o salsa cubana moderna.<br>La clave de rumba és més difícil de seguir que la clave de son, especialment per als que no estan habituats. Ocasionalment, els arranjaments de salsa poden tenir seccions curtes de rumba, o interludis, però sempre es torna a la clave de son <br>
+
La clave de rumba, també anomenada clave negra, es diferencia de la clave de son en només un temps. Apareix en els tres estils principals de [http://es.wikipedia.org/wiki/Rumba rumba] (guaguancó, columbia i yambú), en la conga, així com en la timba o salsa cubana moderna.<br>La clave de rumba és més difícil de seguir que la clave de son, especialment per als que no hi estan habituats. Ocasionalment, els arranjaments de salsa poden tenir seccions curtes de rumba, o interludis, però sempre es torna a la clave de son. <br>

Revisió de 13:05, 28 gen 2012

En la música cubana, i en particular en les seves variants més tradicionals, s'anomena clave als patrons rítmics específics (que s'executen en l'instrument homònim) i a les regles subjacents que governen aquests patrons. La clave guia i amalgama tots i cadascun dels instruments (veus incloses), existint una correspondència obligada entre el ritme de la clave i el ritme dels instruments harmònics i melòdics. Quan aquesta correspondència no es dóna (és a dir, la clave està mal interpretada o està fora de lloc) es parla de clave travessada, muntada o creuada.

Estructura

La frase rítmica de la clave consta de dos compassos de dos temps cadascun, i es divideix en dues parts: una forta (de tres cops) i una feble (de dos cops). Hi ha diversos tipus de claves: la clave del son i la clave de rumba són de les més utilitzades, per la seva facilitat d'adaptació a tot tipus de melodia i ritme.

Clave del son

La clave del son s'usa en el son, el son montuno, la guaracha i altres ritmes i és la columna vertebral de la salsa. Presenta aquesta estructura:

La primera part, o antecedent, és forta i consta de 3 cops, la segona part, o conseqüent, és feble i té 2 cops. A aquesta disposició se l'anomena "3-2", i és comú en la salsa d'estil més romàntic. També es poden invertir els compassos, en una clave "2-3", present en els temes de salsa estil "mambo".

Els noms "3-2" i "2-3" van sorgir fora de Cuba, per ajudar els intèrprets. Una peça pot començar d'una forma i després canviar a l'altra. El son cubà té els seus orígens en el danzón, que al seu torn deriva de la forma rondó de la música clàssica europea, de manera que en algunes parts els percussionistes havien d'acomodar els baqueteigs per igualar el canvi en el fraseig rítmic, o bé, agregaven compassos per mantenir la direcció de la clave. Soneros i rumbers com Arsenio Rodríguez o Ignacio Piñeiro eren de l'opinió de mantenir sempre la direcció de la clave, sense creuar-la.

Clave de rumba

La clave de rumba, també anomenada clave negra, es diferencia de la clave de son en només un temps. Apareix en els tres estils principals de rumba (guaguancó, columbia i yambú), en la conga, així com en la timba o salsa cubana moderna.
La clave de rumba és més difícil de seguir que la clave de son, especialment per als que no hi estan habituats. Ocasionalment, els arranjaments de salsa poden tenir seccions curtes de rumba, o interludis, però sempre es torna a la clave de son.

Enllaços
  • edu3.cat
  • edu365.cat
  • xtec.cat