Eines de l'usuari

Domus: Diferència entre les revisions

De EduWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
Línia 5: Línia 5:
 
La mida i el luxe d’una domus variava molt segons les possibilitats de cada família, i eren habitades per la classe social alta denominada patricis. Les classes pobres (la plebs) vivien en cases de pisos anomenades insulae.  
 
La mida i el luxe d’una domus variava molt segons les possibilitats de cada família, i eren habitades per la classe social alta denominada patricis. Les classes pobres (la plebs) vivien en cases de pisos anomenades insulae.  
  
La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:<br>
+
La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:<br>  
  
L'entrada principal solia constar d'un ''uestibulum ''en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces.<br>
+
L'entrada principal solia constar d'un <span style="font-style: italic;">v</span>''estibulum ''en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces.<br>  
  
L'atri (''atrium'') era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura (''compluuium'') que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament hi havia la llar (''focus'') i es cuinava i menjava en aquesta cambra, però en les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als lars (''lararium'') i l'arca de cabals. Dues ales (''alae'') a banda i banda de l'atri n'ampliaven l'espai.<br>
+
L'atri (''atrium'') era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura (''compluuium'') que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament hi havia la llar (''focus'') i es cuinava i menjava en aquesta cambra, però en les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als lars (''lararium'') i l'arca de cabals. Dues ales (''alae'') a banda i banda de l'atri n'ampliaven l'espai.<br>  
  
El tablinum estava situat al darrera de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.<br>
+
El tablinum estava situat al darrera de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.<br>  
  
Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.<br>
+
Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.<br>  
  
Les habitacions que flanquejaven l'entrada podien estar obertes a l'interior -com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae).<br>
+
Les habitacions que flanquejaven l'entrada podien estar obertes a l'interior -com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae).<br>  
  
 
Moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.  
 
Moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.  
  
A partir del segle II a. C., la domus sofreix una revolució. El centre vital de la casa es trasllada de l'atri, que resta com a rebedor, al tablinum i al peristil, i apareixen nous espais més especialitzats com el triclinium i la cuina.<br>
+
A partir del segle II a. C., la domus sofreix una revolució. El centre vital de la casa es trasllada de l'atri, que resta com a rebedor, al tablinum i al peristil, i apareixen nous espais més especialitzats com el triclinium i la cuina.<br>  
  
El triclinium, el menjador, es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut. N'hi podia haver més d'un. Per exemple un d'estiu que donés al peristil i un altre d'hivern més protegit del fred.
+
El triclinium, el menjador, es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut. N'hi podia haver més d'un. Per exemple un d'estiu que donés al peristil i un altre d'hivern més protegit del fred.  
  
 +
<br>
  
 +
No tenien un emplaçament fix la cuina (culina) ni la comuna (latrina). La latrina podia trobar-se a la mateixa cuina o annexa a ella. Les cases més luxoses tenien fins i tot termes particulars.<br>
  
No tenien un emplaçament fix la cuina (culina) ni la comuna (latrina). La latrina podia trobar-se a la mateixa cuina o annexa a ella. Les cases més luxoses tenien fins i tot termes particulars.<br>
+
El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es distribuïen uns quants cubicula i altres habitacions.<br><br>  
 
+
El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es distribuïen uns quants cubicula i altres habitacions.<br><br>
+
 
+
[[Image:Socials barcino domus romana.png|border]]&nbsp;
+
 
+
  
 +
[[Image:Socials barcino domus romana.png|border]]&nbsp;
  
 +
<br>
  
 +
<br>
  
 
Made in Alextort920
 
Made in Alextort920

Revisió de 12:26, 14 gen 2013

La Domus

La domus, o casa romana, fou l'habitacle típic de les famílies benestants de l'antiga Roma, era una casa urbana, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).

La mida i el luxe d’una domus variava molt segons les possibilitats de cada família, i eren habitades per la classe social alta denominada patricis. Les classes pobres (la plebs) vivien en cases de pisos anomenades insulae.

La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:

L'entrada principal solia constar d'un vestibulum en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces.

L'atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura (compluuium) que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament hi havia la llar (focus) i es cuinava i menjava en aquesta cambra, però en les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als lars (lararium) i l'arca de cabals. Dues ales (alae) a banda i banda de l'atri n'ampliaven l'espai.

El tablinum estava situat al darrera de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.

Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.

Les habitacions que flanquejaven l'entrada podien estar obertes a l'interior -com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae).

Moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.

A partir del segle II a. C., la domus sofreix una revolució. El centre vital de la casa es trasllada de l'atri, que resta com a rebedor, al tablinum i al peristil, i apareixen nous espais més especialitzats com el triclinium i la cuina.

El triclinium, el menjador, es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut. N'hi podia haver més d'un. Per exemple un d'estiu que donés al peristil i un altre d'hivern més protegit del fred.


No tenien un emplaçament fix la cuina (culina) ni la comuna (latrina). La latrina podia trobar-se a la mateixa cuina o annexa a ella. Les cases més luxoses tenien fins i tot termes particulars.

El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es distribuïen uns quants cubicula i altres habitacions.

Socials barcino domus romana.png 



Made in Alextort920

Enllaços
  • edu3.cat
  • edu365.cat
  • xtec.cat