Eines de l'usuari

Fil·loxera

De EduWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb el pugó, originari d'Amèrica, que fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud. Els exemplars àpters poden ser femelles partenogenètiques i mascles sexúpars; els alats són femelles sexúpares. S'alimenta de la saba dels ceps que es troba al seu pas. Ataca en massa a les arrels dels ceps i els xuclen la saba fins que els maten. Es poden identificar les plantes infectades perquè es formen a les fulles unes gal·les. Aquestes gal·les es formen per les mossegades de la fil·loxera, que provoquen a la planta una reacció i fan que produeixi una gran quantitat de cèl·lules. A l'interior hi ha les larves, que s'alimenten de la saba. Va ser descrita per primer cop pel nord-americà Asa Fitch el qual el va anomenar Pemphigus vitifoliae (1854). Més tard, però, la va analitzar Henry Schimer i, veient diferències amb els altres individus del gènere Pemphigus, l'anomena Dactylosphaera vitifoliae. També va ser anomenat Rhizaphis vastatrix pel francés Planchon (1868). Actualment, però, el nom utilitzat és Dactylosphaera vitifoliae.

Provocà la destrucció del mode de vida de molts agricultors perquè va destruir les seves vinyes, i va generar un flux migratori del camp a les ciutats.

Hi ha una escala per mesurar el grau de resistència de les diferents espècies de ceps envers la fil·loxera, l'anomenat índex de Ravaz. Està numerat del zero (la resistència del cep europeu, Vitis Vinifera) al vint (la del cep americà Vitis rotundifolia).

Enllaços
  • edu3.cat
  • edu365.cat
  • xtec.cat