Eines de l'usuari

La Bisbal del Penedes

De EduWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Bisbal del Penedès és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès.

Segons l'alcalde Josep Mª Pugibet hi ha 6.000 habitants però la majoría no estan censats

El municipi de la Bisbal del Penedès pertany a la comarca del Baix Penedès i és situat a l'extrem de ponent de la plana del Penedès, envoltada per les serres del Montmell i de Santa Cristina. Té una superfície de 32,58 km2 i una població, l'any 1998, de 1.857 habitants.

L'altitud sobre el nivell del mar, referida al nucli històric, és de 186 metres. La riera de la Bisbal travessa el terme i la vila. Aquesta riera, que ara solament porta aigua quan hi ha importants precipitacions, sembla que tenia un petit curs permanent a la darreria del segle passat. Encara es poden localitzar brolls d'aigua a l'indret de la font dels Àlbers i al lloc denominat els Safaretjos, que la rep de la immemorial font de Mossèn Palau, avui ensulsiada.

Té un nombre considerable d'entitats de població, representades per les urbanitzacions de Can Gordei, l'Esplai del Penedès, la Masieta, la Miralba, el Papagai, la Pineda de Santa Cristina i el Priorat de la Bisbal, creades amb l'expansió urbanística dels anys seixanta i setanta. El nucli agregat més antic és la caseria de l'Ortigós, constituïda per algunes cases amb singularitats arquitectòniques.

Posseeix una situació excepcional i privilegiada que suposa una bona comunicació amb els municipis veïns i amb les poblacions importants de la zona: el Vendrell, Valls, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, etc. A això s'hi ha d'afegir l'enllaç amb l'autopista de l'Ebre (A-2), a 500 m de la població, i a 4 km de la bifurcació amb l'autopista del Mediterrani (A-7). Aquestes vies permeten un ràpid accés a les ciutats de Tarragona, Barcelona, Lleida, Saragossa i València.


Historia

El terme de la Bisbal del Penedès ha estat poblat des de molt antic, com ho demostren les troballes de ceràmica i eines de sílex i d'os pertanyents al període eneolític, i els vestigis de poblaments iberoromans.

La història comença en el període de la primera expansió comtal. En el cartulari de Sant Cugat se cita, l'any 1011, "ipso Episcopal". El seu enclavament a peu de camí ral, que anava del Penedès a les terres de Lleida, i l'existència de la riera i alguna font, oferien un bon lloc per aturar-se. El torrent del Mal apareix esmentat l'any 1023 com a torrent d'Udalric. Existeix una hipòtesi que el nom "episcopal" no procedeix d'una possessió del bisbe sinó del topònim "episcopion", d'origen grec, que equival a "mirador", "torre" o "talaia".

Els primers senyors del lloc de la Bisbal dels quals es té constància escrita foren els Fontallada, feudataris del Castellvell de la Marca (s. XI-XIII). En els primers anys del segle XIV s'hi establiren els Salbà, procedents del castell de l'Albà, primer com a castlans, i després com a barons, els quals van mantenir durant moltes generacions la seva pròpia jurisdicció. En la guerra entre la Generalitat i Joan II, Bernat Salbà fou fidel al rei, i això li valgué privilegis i distincions.

La nissaga dels Salbà va exercir importants càrrecs polítics i eclesiàstics al Principat, com ara diputats de la Generalitat de Catalunya, consellers en cap de la ciutat de Barcelona, oïdors de comptes del rei, algutzirs i consellers reials, bisbes d'Osca i d'Urgell, abadesses de Pedralbes, consellers d'Aragó, governadors d'Eivissa, virreis de Mallorca, etc.

L'any 1685 la baronia passà per herència als Ivorra, i després del 1750 als Copons i Vilallonga. La possessió senyorial durà fins al segle XIX.

Als voltants del 1400, el baró de l'Ortigós, Berenguer de Guanesch, s'establí a Malta, enviat pel rei Martí l'Humà, i fou governador de Gozzo i Malta.

La Bisbal va participar activament en moltes lluites del segle XIX. El 17 de maig de 1813, a la batalla de la Bisbal, els francesos foren vençuts per les tropes dels generals Copons i Manso. L'alçament del general bisbalenc Joan Romagosa i Pros contra la Constitució de 1812 marcà el poble com a partidari del reialisme i, posteriorment, del carlisme.

Per la importància i mèrits que la Bisbal va adquirir en la seva època, la reina regent Maria Cristina li va concedir l'any 1899 el títol de Vila.


Demografia


Evolució demogràfica 1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
25 32 33 363 814 1.425 1.447 1.593 1.630

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.604 1.548 1.409 1.293 1.238 1.215 1.263 1.219 1.363

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
1.425 1.535 1.628 1.747 1.943 2.209 2.483 2.815 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret

Mapa


Mostra La Bisbal del Penedès en un mapa més gran

Més informació:

La bisbal del penedès

Enllaços
  • edu3.cat
  • edu365.cat
  • xtec.cat