Eines de l'usuari

Roma

De EduWiki

Revisió de 20:07, 14 juny 2010; Eorge (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

ROMA

La llegenda de la fundació de Roma.

Els romans diuen que:
Mart el deu de la guerra es va enamorar de Rea i van tenir dos fills (Ròmul i Rem).
Rea en veure que el rei Numitor volia matar els seus fills, els va abandonar a la vora del riu Tíber.
Una lloba els va veure i li van fer pena i els cuidà com els seus propis fills. Van sobreviure gràcies que la lloba els va alletar. Quan van créixer, uns pastors els van cuidar fins que es van fer homes. Numitor tenia tot el poder adquisitiu del seu avi. Ells van recuperar el que els hi pertanyia. Quan ja ho tenien es van plantejar que en aquelles hi farien molt de goig una ciutat. I amb bous i esquelles va fer el que seria el contorn de aquella ciutat. Van decidir que qui veies més ocells en el menor temps decidiria el nom de aquella futura ciutat. Rem va dir que n’havia vist 6 i Ròmul va assegurar veure’n 12. Ròmul va decidir que es diria Roma i qui la traspasses el mataria. Rem indignat la va traspassar. I Ròmul es va tirar sobre ell i el va matar. I així es va fundar Roma.
Romul i rem.jpg


Alguns emperadors importants.

Cèsar August: va ser el primer emperador de l’Imperi Romà. Governà des de l'any 27 aC fins la seva mort, l'any 14dC

Augustus.jpg

Neró: va governar l’Imperi Romà des de l’any 54 dC fins l’any 68 dC.

Nero.jpg

Còmmode: va governar l’Imperi Romà des de l’any 177 fins l’any 192. Durant el seu reinat les lluites de gladiadors van ser espectaculars i grandioses.

Commodus.jpg


- Més informació a :

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/historia/augustus.htm


Art romà

L’Amfiteatre

Un amfiteatre és una gran edificació que van inventar els romans a l’antiguitat, l’idea la van treure del teatre (el teatre era un semicercle i l’amfiteatre una rodona sencera). Als amfiteatres es feien lluites de gladiadors, lluites contra animals...
L’amfiteatre més famós que va haver-hi a Roma va ser el Colosseu. El Colosseu es va crear el 80 dC.

Colosseum.jpg

Colosseum interior.jpg


http://ca.wikipedia.org/wiki/Amfiteatre


El circ

El circ era també un lloc d’oci com l’amfiteatre, però es celebraven carreres de cavalls i de carros (quadrigues), que podien ser de 2 o 4 cavalls, que arrossegaven un carro amb el competidor. Era un edfici rectangular amb un costat curt semicircular, en el mig hi havia una Spina que dividia la pista central en dos. Aquest espai central podia contenir moltes i diverses coses: temples, obeliscs, estàtues de dofins (per simbolitzar el déu Neptú). El primer circ és del segle VI aC en fusta, i el segle II aC es va fer en pedra.

Circ romà.jpg


http://ca.wikipedia.org/wiki/Circ_rom%C3%A0


El teatre

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del segle I aC. a Roma es van començar a construir teatres de pedra, segon els models grecs. Hi havia tres parts del teatre: la graderia (on seien els espectadors), l'orchestra (un espai circular on cantava i ballava el cor), i les construccions de l'escenari (una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors) dita scaena.

Teatre romà.jpg


http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/theatrum.htm


Pintures romanes

La pintura, els romans la van copiar dels grecs, ja que des de l’època de Cèsar, ja estaven totes les parets pintades pels grecs. Encara es conserven moltes pintures romanes. La pintura a Roma, només servia per decorar les cases, les parets i els palaus.

Pintures romanes.jpg


http://www.arteespana.com/pinturaromana.htm


L'Arquitectura

Hi havia uns quants tipus d’arquitectura. Com les columnes, n’hi havia tres:

          - El dòric
          - El jònic
          - El corinti

1.- El dòric es diferencien per els capitells que és la part de dalt de la columna.

Dòric.jpg

2.- El jònic es diferencià perquè el seu capitell no té detalls.

Jònic.jpg

3.- El corinti el seu capitell és famós per la seva decoració de fulles i plantes.

Corinti.JPG


Ara us explicarem 3 formes d’arquitectura més.

         - L’aqüeducte
         - Les termes
         - Arc del triomf

4.- L’aqüeducte els hi servia per transportar l’aigua. El feien ells a mà. Si el feien molt gran podien passar d’una ciutat a l’altre. Hi ha un aqüeducte famós a prop d’aquí, que és el pont del diable que està a Tarragona.

Aqüeducte.jpg

5.- Les termes romanes eren com ara els banys públics. Amb llatí es deien “thermae”.

Termes.jpg


6.- L'arc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla.

Arc de triomf.JPG


Més informació sobre columnes a:

http://ca.wikipedia.org/wiki/J%C3%B2nic

http://ca.wikipedia.org/wiki/J%C3%B2nic

http://ca.wikipedia.org/wiki/Corinti

Més informació sobre arquitectura a:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_triomf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aq%C3%BCeducte [1]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_romanes


Les guerres púniques.

Introducció

Les guerres púniques van ser guerres entre cartaginesos i romans per fer-se amb el poder polític i econòmic del Mediterrani.
Les guerres púniques, hi van participar dos grans exercits: el de Roma i el de Cartago.
Van haver-hi tres guerres púniques.

La primera guerra púnica (264 aC-241 aC)

Va tenir lloc a Sicília i es va allargar durant més de dues dècades. Cartago va recuperar les tres illes.
La victòria va ser de Roma, que va obtenir el domini de Sicília, Sardenya i Còrsega.

La segona guerra púnica (218 aC-202 aC)

A més d'haver-li imposat el pagament de molts diners, Roma es va apoderar de les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya, que abans eren controlats pels cartaginesos. Els cartaginesos van emprendre la conquesta de la península ibèrica, que els podia subministrar abundants recursos. Al final els cartaginesos es van retirar degut a un atac sorpresa dels romans.

La tercera guerra púnica(149 aC-146 aC)

Tot haver estat derrotats pels romans, els cartaginesos s'havien recuperat i Roma va decidir acabar definitivament amb el seu pitjor enemic. Va declarar la guerra i va envoltar la ciutat de Cartago durant tres anys, mentre, la capital fenícia resistia heroicament. Després de la seva caiguda, la ciutat va ser cremada pels romans, que a més van prohibir la seva reconstrucció. Mostrant així l'odi (i la por) dels romans cap a Cartago.

La tercera guerra púnica (149 aC- 146 aC)

Tot haver estat derrotats pels romans, els cartaginesos s'havien recuperat i Roma va decidir acabar definitivament amb el seu pitjor enemic. Va declarar la guerra i va envoltar la ciutat de Cartago durant tres anys, mentre, la capital fenícia resistia heroicament. Després de la seva caiguda, la ciutat va ser cremada pels romans, que a més van prohibir la seva reconstrucció. Mostrant així l'odi (i la por) dels romans cap a Cartago.

Batalla de zama.jpg

Més informació a:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerres_p%C3%BAniques

http://ca.wikilingue.com/es/Tercera_Guerra_P%C3%BAnica

http://ca.wikilingue.com/es/Guerres_P%C3%BAnicas




Enllaços
  • edu3.cat
  • edu365.cat
  • xtec.cat