Eines de l'usuari

Sant Serni de Bellfort

De EduWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Capella titular del poble i la parròquia de Bellfort situat al municipi de la Baronia de Rialb (La Noguera). L'església és d'estil romànic (s.XI), tot i que resten en ella alguns elements preromànics. L'edifici és d'una sola nau i va ser edificada en un indret de culte precristià, segurament damunt un crematori íber.

Sant serni de bellfort.jpg

Festes

  • Festa Major: últim diumenge d'agost.
  • Festa Major d'Hivern o Aplec de Sant Serni: últim diumenge de novembre.

Durant la Festa Major, que es celebra en honor a Sant Agustí (28 d'agost), es reparteix entre els assistents un panet beneït, com era tradició en molts llocs de muntanya. Malgrat que l'església està dedicada a Sant Serni, titular de la parròquia, la seva festa, per ser pròxima a l'hivern ha esdevingut la festa petita o festa major d'hivern.

Fins a mitjans dels anys noranta també se celebrava una festa en honor a Sant Isidre, advocació molt més tardana a les dues anteriors.


Sant Serni

Sant Serni (en llatí Saturninus, en occità Sarnin) és el nom que rep Sant Sadurní a les contrades pirinenques i prepirinenques.  Mort a Tolosa, ca. 257 va ser el primer bisbe de Tolosa i és considerat un dels apòstols dels gals.


Vida i llegenda

La seva vida es basa en fonts tardanes, com la Passio Saturnini del segle V que la presenten farcida de llegendes i fets inversemblants. Així, les actes antigues, que fa servir Gregori de Tours en la seva obra, el fan originari de Patres (Grècia) i el situen molt abans, al segle I, com a deixeble directe de Jesús a Galilea i acompanyant de Sant Pere a Antioquia i Roma.

Sembla, però, que Sadurní va predicar en una zona de la Gàl·lia a mitjan segle III i que cap al 250 era el cap de la comunitat cristiana, i com a tal va ser elegit primer bisbe, de Tolosa, en el consolat de Deci i Grat. Probablement era un dels "Apòstols dels gals" que va enviar el papa Fabià I cap al 250 a cristianitzar la Gàl·lia.

A Tolosa ja hi havia alguns cristians i aconseguí convertir-ne uns més, construint un petit temple on cada dia celebrava missa. Per arribar a aquest temple passava per davant del capitoli de la ciutat (l'actual Plaça del Capitol), on hi havia un temple pagà, amb els sacerdots del qual es va enfrontar en circumstàncies poc clares. Encara que la tradició culpa els sacerdots pagans, sembla possible que hi hagués provocació per part del bisbe. En tot cas, els sacerdots pagans el van obligar a fer un sacrifici als déus, cosa que es negà a fer, pel que va ser empresonat i condemnat a mort: va ser lligat a un brau que el va arrossegar pels carrers fins a la mort.

Llegenda de Pamplona

Sense fonament històric, s'atribueix a Sadurní el bateig d'Honest, a qui hauria conegut al començament de la seva predicació, a Nimes. Junts, van continuar el viatge; a Carcassona, el prefecte romà els empresonà però un àngel els alliberà. Honest va continuar fins a Pamplona, des d'on va cridar Sadurní. Quan aquest hi arribà, van convertir el senador romà Ferm i la seva esposa, entre d'altres ciutadans. El fill del senador, Fermí seria després el bisbe d'Amiens i, canonitzat, serà Sant Fermí. Honest va ser martiritzat a la ciutat i Sadurní, amb el que serà el seu successor, Hilari, va marxar cap al nord, fins arribar a Tolosa.

És possible que la llegenda es creés per a justificar el patronatge del sant i vincular-lo a la ciutat, a més de relacionar-ho també amb la història de Sant Fermí.


Enllaços
  • edu3.cat
  • edu365.cat
  • xtec.cat