Eines de l'usuari

Urà

De EduWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

És el setè planeta des del Sol i el tercer més gran del Sistema solar, té un eix que gira gairebé en el mateix pla de la seva òrbita al voltant del Sol Això fa que es hi hagi estacions poc comuns, i que sorgeixi un camp magnètic, i estructures de camps elèctrics únics. Urà té un dèbil sistema d'anells i 27 llunes conegudes. Urà és també el primer que es va descobrir gràcies al telescopi.

Urà, descobert per William Herschel el 1781, és visible sense telescopi. Segur que algú l'havia vist abans, però l'enorme distància fa que brilli poc i es mogui lentament. A més, hi ha més de 5.000 estrelles més brillants que ell. L'atmosfera d'Urà està formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs. El metà absorbeix la llum vermella, per això reflecteix els tons blaus i verds.

Urà està inclinat de manera que l'equador fa gairebé angle recte, 98 º, amb la trajectòria de la òrbita. Això fa que en alguns moments la part més calenta, encarada al Sol, sigui un dels pols. La seva distància al Sol és el doble que la de Saturn. Està tan lluny que, des Urà, el Sol sembla una estrella més. Encara que, molt més brillant que les altres. La inclinació sorprenent d'Urà provoca un efecte curiós: el seu camp magnètic s'inclina 60 º en relació a l'eix i la cua té forma de tirabuixó, a causa de la rotació del planeta.

El 1977 es van descobrir els 9 primers anells d'Urà. El 1986, la visita de la nau Voyager va permetre mesurar i fotografiar els anells, i descobrir dos nous. Els anells d'Urà són diferents dels de Júpiter i Saturn. L'exterior, Epsilon està format per grans roques de gel i té color gris. Sembla que hi ha altres anells, o fragments, no molt amplis, d'uns 50 metres.


Dades sobre Urà / La Terra

Tamany: radi equatorial 25.559 km. / 6.378 km.
Distància mitjana al Sol: 2870990000 km. / 149.600.000 km.
Dia: període de rotació sobre l'eix 17,9 hores / 23,93 hores
Any: òrbita al voltant del Sol 84,01 anys / 1 any
Temperatura mitjana superficial: -210 º C / 15 º C
Gravetat superficial a l'equador: 7,77 m/s2 / 9,78 m/s2


Les llunes d'Urà

Al cel d'Urà no hi ha planetes brillants. Saturn, el més proper, sembla una estrella pàl.lida (Saturn està tan lluny d'Urà com de la Terra). Però hi ha cinc objectes que brillen més que Saturn. Són les cinc llunes grans. A més, Urà té altres 10 satèl lits amb diàmetres per sota dels 170 Km, que giren a prop del planeta entre 25.000 i 60.000 km de la superfície.

Titània

És la lluna més gran d'Urà, amb 1.580 km de diàmetre. Està coberta per petits cràters i roques molt rugoses, amb falles que indiquen que les forces internes han modelat la seva superfície. La seva òrbita passa a 436.000 km del centre d'Urà. Dóna una volta cada 8 dies i 17 hores.


Oberó

Es caracteritza per una superfície gelada, coberta de cràters, alguns d'un mida considerable. Té reflexos brillants en alguns llocs, igual que Calisto, la lluna de Júpiter. El seu diàmetre és de 1.523 km i gira al voltant d'Urà a una distància mitjana de 582.600 km en 13 dies i 11 hores.


Altres satèl.lits d'Urà:


Umbriel

Diàmetre: 1.170 Km
Distància: 266.000 Km


Ariel

Diàmetre: 1.156 Km
Distància: 191.000 Km


Miranda

Diàmetre: 480 Km
Distància: 130.000 Km

Enllaços
  • edu3.cat
  • edu365.cat
  • xtec.cat