Eines de l'usuari

Volcà

De EduWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un volcà es un lloc a l’aire lliure o a sota l’aigua on les laves i altres productes magmàtics atenyen la superfície terrestre i, en refredar-se, construeixen un relleu al voltant de la boca o de la fissura eruptiva, el qual sol tenir una forma cònica i una depressió o un cràter al cim.

TIPOLOGIA

Els volcans es poden classificar per la seva forma i composició:
◦En escut: es caracteritza per la baixa viscositat del magma, de manera que flueix a través de la xemeneia i surt a la superfície formant colades de laves.
Volcà compost: també conegut com estrato-volcà. Quan el magma és viscós, les bombolles de volàtils el fragmenten en escapar i els fragments produïts es coneixen com piroclastos i són llançats a l'aire pels dits volàtils. Ens trobarem així amb un volcà format per colades i capes de piroclastos alternants.
Con d'escòries: format únicament per piroclastos.
Domo: format per capes de magma àcid que no arriben a abandonar el conducte, creixent sobre ell i alliberant de forma ocasional els volàtils en colades piroclàstiques.
Caldera: formada pel col•lapse del sostre d'una cavitat magmàtica semibuida després d'una erupció massiva, en general piroclàstica.
Els volcans també es poden classificar segons el tipus de les seves erupcions: el tipus d'erupció depèn de la composició química del magma i de la quantitat d'aigua que porti.

Es classifiquen les erupcions per la intensitat i la naturalesa de l'activitat explosiva del volcà. El grau d'explosivitat depèn, en gran part, de la viscositat de la lava; els més viscosos produeixen erupcions més violentes que generen grans núvols ardents, mentre que altres erupcions amb magma de baixa viscositat no són molt violentes.


Tipus Hawaià: És relativament tranquil, i generalment es caracteritzen pels llacs de lava i fluxos de lava extensos que es generen.
Tipus Estrombolià: Erupcions, que són de duració limitada, en què els gasos atrapats s'acumulen davall de la lava i periòdicament són expulsades a l'aire masses de lava i cendres.
Tipus Vulcanià: Aquest tipus d'erupció és el més violent, perquè la lava més viscosa se solidifica entre les erupcions, i els gasos atrapats, aconsegueixen una alta pressió abans                                que la lava superior sigui expulsada del cràter.
Tipus Plineà: És molt violent; el magma saturat amb gas és expulsat a una gran altura, generant grans volums de cendra.
Tipus Peleà:Està caracteritzat per la generació de fluxos incandescents de piroclastos que baixen per les vessants del volcà a altes velocitats.


Alguns fenòmens dels volcans com l'activitat sísmica, la deformació del sòl, les emanacions de gas o activitat fumaròlica i la composició química de l'aigua i els vapors que surten de les fumaroles, ajuden als científics a saber quan es comença a activar un volcà. De totes les maneres és impossible predir el dia, hora lloc i grandària d'una erupció.El volca te una bossa magmatica , que quan s'omple molt explota .Hi han diferents tipus de volcans : el volca escut la lava es molt espesa i quan surt la lava llisca pels costats.

el volca explosiu : tambe te lava molt espesa i explota facilment.


VULCANOLOGIA

És la ciència que estudia els volcans. La vulcanologia té una doble finalitat: comprendre el funcionament dels volcans i preveure les erupcions .

Per explicar el funcionament dels volcans i les seves erupcions, la vulcanologia, utilitza els coneixements adquirits per altres ciències. La geologia aporta informació sobre l escorça terrestre i la seva evolució;  la geoquímica estudia la composició de les roques i dels minerals; la geofísica, les propietats del globus terraqüi: els moviments de les plaques, el magnetisme etc.

Els vulcanòlegs

Els vulcanòlegs estudien el vulcanisme i les seves manifestacions. Observant els volcans, analitzant les erupcions, treballant sobre el terreny o al laboratori, els vulcanòlegs generalment fan una feina que es una passió.

Generalment els vulcanòlegs treballen en equip, associats amb especialistes de diferents disciplines. Els seus coneixements els ajuden a comprendre els fenòmens complexos del vulcanisme.

Per ser vulcanòleg s'han de fer estudis científics superiors en geologia, química, física, etc. EL camí és llarg abans d'arribar a ser un investigador especialitzat e l'estudi dels volcans. La formació inclou tant cursos a la universitat com pràctiques en volcans.

   Les activitats d'un vulcanòleg

Els vulcanòlegs tenen una professió molt variada, perquè alternen les missions sobre el terreny i els períodes d'estudi al laboratori. Fan resums del seu treball i les seves descobertes es publiques en revistes científiques. Assisteixen a congressos d'especialistes de la seva disciplina, amb els quals intercanvien resultats dels estudis.

Els vulcanòlegs participen en la vigilància de volcans perillosos i analitzen amb altres científics els riscos d'erupció per alertar a temps les autoritats i protegir la població. Normalment, els vulcanòlegs també són professors de ciències de la Terra d'estudiants, que, algun dia, potser arribin a ser vulcanòlegs.

   Al laboratori i sobre el terreny

Els vulcanòlegs intenten aprofundir, durant tot l'any els seus coneixements sobre el vulcanisme, ja sigui sobre els pendents dels volcans, a prop de les erupcions o el seu laboratori. Al laboratori els volcanicitats intenten reconstruir la història dels volcans i explicar l'origen i l'evolució de les erupcions.

Quan arriben al laboratori estudien les mostres de roques i gas que han recollit, les observen, determinen la seva antiguitat i les classifiquen. Desprès les comparen amb les mostres i amb els coneixements anteriors, intenten extreure models matemàtics dels resultats obtinguts i estudien les imatges enviades per satèl·lit.

Quan treballen amb un volcà o observen una erupció, els vulcanòlegs extreuen mostres de roques i gas, amb diversos indrets per poder reconstruir la història del volcà i elaborar mapes geològics. Els vulcanòlegs observen el sòl, l'activitat del volcà i les manifestacions eruptives, mesuren les distàncies i temperatures, anoten les seves observacions en llibretes i també fan els esbossos.

Els vulcanòlegs viatgen per tot el món per observar les activitat dels volcans i emportar-se el màxim nombre de mostres. Una missió es pot programar per avançat dins del marc d'un  estudi, però també els poden avisar d'urgència en un volcà que presenta signes d'activitat anormals , Llavors, els vulcanòlegs han d'analitzar els riscos d'erupció i transmetre la seva opinió com a especialistes.

Els estris

Els vulcanòlegs utilitzen estris bastant simples per treballar sobre el terreny. Un martell, un rascador i un pinzell permeten extreure les mostres de roques i cendres. Les extraccions de gas es fan mitjançant tubs, flascons i recipients de plàstic resistents als àcids. Per mesurar la temperatura de les colades de lava (sovint a més de de 1000 º C) s'empren termòmetres especials. Un metre de sastre és molt útil per mesurar el gruix de les capes refredades i la mida dels sediments. Finalment, una llibreta i un llapis serveixen per a apuntar totes les observacions i numerar les mostres. Sobre el terreny, els vulcanòlegs també utilitzen els aparells de mesura especialitzats que ja estan instal·lats o que els observatoris vulcanològics posen a la seva disposició.

Vulcanòlegs famosos.'

AL llarg de la història grans estudiosos i científics s'han apassionat pels volcans i han passat la major part de la seva vida sobre els seus pendents.

A l'antiguitat, el filòsof Empèdocles (490-435 a.C.) va observar de molt aprop una colada de lava dins de l'Etna, a Itàlia. N'hi ha que creuen que es va suïcidar. Fins i tot es va dir que després de la seva mort el volcà va expulsar una de les seves sandàlies.

Al segle I d.C. L'erudit llatí Plini el Vell va afegir una llista de volcans a la seva enciclopèdia Historia Naturalis. Plini el Vell va assistir a la gran erupció del Vesuvi que va aniquilar Pompeia l'any 79 i hi va morir asfixiat. El seu nebot Plini el Jove (62- 114) va escriure cartes explicant l'erupció d'una manera molt detallada: van ser els primers documents escrits de la història de la vulcanologia.

Al segle XVIII, l'escocès lord William Hamilton (1730- 1803) era l'ambaixador d'Anglaterra a la cort de Nàpols. Molt aviat va mostrar interès pel Vesuvi. Durant trenta anys, des de 1764 a 1794, va escalar els pendents d'aquest volcà una seixantena de vegades. Hamilton va preveure dues erupcions alguns dies abans que es produïssin. Lord Hamilton també va visitar l'Etna i les illes Eòlies. L 'ambaixador va recopilar les seves nombroses observacions en diversos llibres.

El primer vulcanòleg francès va ser Alfred Lacroix (1863-1948) era professor al Museu d'Història Natural de París quan es va produir la terrible erupció de la muntanya Pelé al 1902. Lacroix va anar dues vegades al volcà de Martinica durant aquell any i va

 endur-se'n molta informació Va dedicar la resta de la seva vida a l'estudi dels volcans, establint una classificació dels diferents tipus d'erupcions, que avui encara s'utilitza.<o:p></o:p>

EL vulcanòleg francès Haroun Tazieff (1914- 1998) es va entestar a explicar al gran públic el fenomen del vulcanisme d'una manera senzilla. Apassionat i fascinat pels volcans, va passar 25 anys caminant pels pendents i cràters de tot el món. Va ser el primer que va posar a disposició de tothom els coneixements dels especialistes. Haroun Tazieff va publicar també un gran nombre de llibres i va rodar diverses pel·lícules sobre la seva gran passió.

 Però no sempre les coses surten bé. No fa gaires anys, Maurice i Katia Krafft encara recorrien la Terra sencera per estudiar els fenòmens volcànics. El 1991 van morir al Japó durant l'erupció de l'Uzen, abatuts per un núvol ardent.



VOLCANS AL MÓN

  • Europa :

          Santorini

          Teide

  • Amèrica:

          Atna Peaks

          Saint Helens

          Brennisteinsalda

          Ojos del Salado

          Mont Iliamna

         Mont Pelée

          Cerro Negro de Mayasquer

          Kilauea

          Mauna Loa

          Chiles

  • Àfrica:

         Kilimanjaro

          Brava

  • Àsia:

          Krakatoa

          Panay

  • Oceania:

          Taal

          Taupo

  • Antàrtida:

          Mont Erebus

          Deception Island

Enllaços
  • edu3.cat
  • edu365.cat
  • xtec.cat